Libro Antoni Morillas

L’Antoni Morillas i Verdura forma part del grup de pioners del disseny
gràfic a Catalunya. Ara, amb l’aparició del llibre editat per Emilio Gil sobre
la generació dels pioners espanyols, la paraula pioners ha adquirit un
valor acadèmic i historiogràfic no necessàriament vinculat al llibre
emblemàtic de Pevsner sinó a aquelles generacions que, a tot el món, van
portar a cada país la idea i la pràctica del disseny i aconseguiren de donar
a conèixer, exercir i viure d’una professió que era i se sabia nova perquè
estava totalment vinculada als processos de modernització propis de la
postguerra internacional. Antoni Morillas i la seva obra de dissenyador
gràfic formen part d’aquest llegat.

En efecte, l’Antoni Morillas va ser membre fundador de G-FAD, la primera
agrupació de professionals del disseny gràfic nascuda a Espanya (1961) de
la que en va ser membre de la Junta directiva i hi va ocupar càrrecs de
responsabilitat al llarg dels seus llargs anys d’història –com a vice-presi-
dent, per exemple, del 1970 al 1972, uns anys especialment difícils en la
vida de l’associació.— En qualitat de membre de G-FAD, va participar
també en la fundació d’ICOGRADA, l’associació internacional d’associa-
cions de professionals del disseny gràfic, a principis dels anys seixanta, un
esdeveniment que consolidava la professió a nivell internacional. Però, a
més a més, l’Antoni Morillas va ser un dels pocs dissenyadors espanyols
que ha estat acceptat com a membre de l’AGI, l’Alliance Graphique

International, cosa que succeí el 1966. Va ser doncs un dels protagonistes
de la irrupció del disseny gràfic al país i, junt amb els seus col·legues i
amics, va intervenir en els principals debats de l’època, és a dir, en la
definició de la professió, en la recerca i preservació de la qualitat gràfica
dels treballs de disseny, en la lluita per donar-ho a conèixer i dignificar el
sector professional –tal com li agradava de dir llavors a l’Amand Domènech.

Per als professionals del disseny gràfic, aquestes quatre pinzellades ja
donen informació suficient sobre el personatge que va ser l’Antoni
Morillas, els criteris que inspiraren la seva actitud davant la professió,
com pensava el disseny i quines foren les seves preocupacions en tant que
professional. La seva vinculació amb l’AGI, per exemple, ja apunta al fet
que, per a ell, el món de l’art formés part de les seves preocupacions i que
l’experimentació plàstica, per dir-ho en els termes utilitzats a l’època en
parlar d’art, estigués entre les seves ocupacions quotidianes al despatx,
quan havia de resoldre projectes d’identitat visual, de propostes editorial,
de gràfica publicitària o qualsevol altre mena d’element gràfic.

No té res d’estrany, doncs, que no es pugui comprendre realment en